Caminar

Havia sentit que Ítaca era el viatge, 

plausible, havia llegit que un no arriba mai a Ítaca... 

lògic, ara veig que, com més va, més queda. 

Si ho arribo a saber... tot hagués estat igual.

De vegades no tens gens clar cap on vas ni què hi ha al final ni tant sols on era el principi. La qüestió és seguir caminant, diuen. I així, fer un pas i un altre i un altre i un altre. Mirar el color del cel, el del passat i el del present. Olorar els somnis per no perdre la força. Però de vegades necessitem punts d'inflexió per poder entendre qui som. Un punt d'inflexió que ens recordi l'objectiu. Un punt d'inflexió que ens recordi el sentit de moltes coses. Un punt d'inflexió que ens desperti l'esperança, per petita que sigui, de que podem aconseguir-ho. Un punt d'inflexió que ens expliqui que nosaltres també podem tenir la vida que envejem. Un punt d'inflexió que ens ompli de força.

Doncs bé, jo en necessito un en aquest precís moment. Potser demà aniré a la perruqueria i em tallaré els cabells o me'ls canviaré de calor o vés a saber què només per poder dir: "aquest és el meu punt d'inflexió; ara, tornem a caminar endavant."