Tornada ja del tot a la rutina, partits dels Barça els dimecres i una fiblada a la pell en sentir l'himne des del camp i és que inevitablement només puc pensar que ja fa quasi mig any que ens vas deixar. I l'estiu ja s'ha esgotat, i els dies es fan curts i intentes moldejar els dies de rutina seguint el ritme de la vida. Ganes de cridar que encara no vull pantalons llargs ni botes altes, que vull els vespres d'estiu. els gelats a les terrassetes i la música sonant a tot drap. Adonar-se que la vida avança, que tots fan passos endavant, i que potser tu també n'has de fer. Adonar-te del sentit de l'ara i aqui, del voler exprimir el màxim els minuts amb aquells que t'estimes. I de nou pensar, què cony, he lluitat molt per tenir tot le que tinc i potser ja n'hi ha prou de deixar de fer el penolis i viure-ho.
