[...]

"Més enllà de temors i recances 

s'obren sempre blaus horitzons"

MMP

I vès per on, que aquell 14 de març també era dilluns. I somreiem entre llàgrimes, i ens abraçacem i cantàvem i tocavem la felicitat amb els dits. I teniem ganes de menajr-nos el món, de deborar-lo, com si tinguéssim la certesa que a partir d'aquell moment, tot ens aniria de cara. Voliem viure, gaudir del temps perdut, recuperar tots aquells anys escapsats que deixavem enrere. I si, ja farà 5 anys. I podriem dir que no ens ha anat tant malament. No hem anat enrere, no hem enyorat mai, mai, mai, res d'aquells dies. No ens hem penedit d'haver lluitat amb les ungles i les dents. Així que autofelicitem-nos, que ens acostem tant ràpid al que és bo que a vegades oblidem que si som aqui és perquè no ens vam rendir. 5 anys, i per molts més així, vivint, com tothom.