Esborres...

"fuiste una guerra inacabada, un puñal cuando se clava"

Suposo que són petites coses sense importància que una damunt l'altra, es van amuntegant pels racons del teu món i et fan oblidar que a sota, hi ha coses més importants. I així, com qui no vol la cosa, esborres. T'esborres a tu mateix. T'esborres com si així poguessis esborrar els problemes. T'esborres com si així poguessis fer-te el sord, el mut i el cec. I de pas, et creus que esborres la por, la por al rebuig, la por a sentir-te ningú, la por a la soledat, la por a no aconseguir-ho, la por a caminar enrere.

Sóc experta en fer-me trampes.

I després, tinc la barra de preguntar-me perquè tot són llàgrimes incontrolables.