Rumbs

"Tot navegant pel món omplo d'aire el cos 

i la força torna una vegada més."

De vegades mirar les coses des de la distància et fan veure, simplement, que has de tornar a agafar el timó per trobar el rumb. 

Gràcies per acompanyar-me a retrobar l'aire.

Cosir

Enfilar aquest fil tant prim a l'agulla, així a poc a poc, i tornar a començar a cosir cada petit fragment de mi, cada petita part de la meva vida. Teixir de nou tot un camí que he permès que es descossis abans de poder-lo perpetuar. Deixar d'ignorar els botons fets de por, els cabdells de llana fets de sentiments i els fils que s'entrecreuen amb forma de realitat. 

De fet, a mi, no m'ha agradat mai cosir. 

no sé què dir / no sé què fer

"...que a aquestes alçades de la pel·lícula ens falta com l'aire,
un gir sobtat, que ens foti un “xispasso”
que ens faci aguantar fins el pròxim capítol
... almenys fins demà. "

T'he d'explicar que hi ha dies on el meu món es satura de taques negres tot encara que jo després et digui que hi ha escletxes de colors. I camino al límit d'un abisme mentre plouen tempestes. I si, suposo que tinc por, però em quedo immòbil oblidant que el temps no s'atura. I tinc la sensació que la meva vida es desmunta, que perdo peces sense recuperar-ne de noves. Saps? No sé com dir-te que necessito que hi siguis. No sé com dir-te que tinc por de no tornar a esgarrapar els somnis. No sé com dir-te que tinc la sensació que tot se'n va. Que no sé per on avançar. No sé com dir-te que estic cansada. No sé com dir-te que jo, quan callo, simplement, vull trobar la manera de viure.

I això, que hi ha un noséquèdir acompanyat d'un noséquèfer a la meva vida.
Això i res més.

"Que tinguis sort..."

"Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir..:"

Tanques una etapa i al mateix temps, la tanquem nosaltres; la tanquem nosaltres perquè ja res serà igual cada matí, cada migdia, ni cada tarda. Ja res serà igual sense sortir a fer el café, ni poder partir-me el pa del dinar, ni tampoc ananat a buscar aigua al bar. Ja res serà igual quan vagi a veure a la Carme, ni quan el meu dia sigui gris i fosc i no trobi un racó un amagar-me. Ja res serà igual sense veure't posar-te nerviosa ni sense veure't llençar el mòbil o el timer. Ja res serà igual sense la teva cara de no haver trencat mai un plat demanant-me permís per sortir a fumar. Ja res serà igual sense ballar la Jennifer pels passadissos, ni sense fent vols amb el meu casc d'adolescent. Ja res serà igual quan em diguin on tinc a la meva novia i jo rigui i els hi digui que gràcies a Déu a mi no m'agraden les dones. Res serà igual quan vagi pels passadissos sense la meva monocori, ni quan a les 5 no m'hagi d'esperar fins les 6 per anar a prendre alguna cosa... res serà igual i jo avui només ser que et trobaré a faltar... i no pas poc.

Molta molta sort... i que no perdem tot el que ara hem trobat... I per tot això i molt més, gràcies.

"Roda la lluna i gira el teu cap..."

"...amb la por s'arrenca el cor,

gris camina, ha oblidat tots els colors,

s'aixuga els ulls, els neguits, les il·lusions,

la pell més dura, fins que arriba un cop més fort."

Setmana a contracorrent que s'ha fet tant curta i tant llarga a l'hora. Papers acumulats sobre la taula, llistes per fer sense fer, hores de són endarrerides i llibres desordenats.  Despedides que s'acosten i t'espanten, minuts de desconcert, sensacions de que qui més t'ha d'ajudar menys t'entén però trucades amb tons inesperats que aconsegueixen dibuixar-te un somriure, victòries futbolístiques que aconsegueixen desconnectar-te dels mal de caps.

Sort que demà és dissabte i que la neu ens espera per retrobar l'aire per respirar. Sort que demà comença una nova aventura. Sort que avui és divendres i demà és dissabte i vosaltres encara hi sou.

No principi de bivalència

No entenc res. No m'entenc a mi. I potser això és el que em confon i em mareja i en fa creure que tot pot perdre's.. potser em pot fer perdre haver-me trobat. Potser em perd saber on sóc i no conèixer el que vull. Potser ser moltes coses i no sé res. Faig el que vull però no sé si també vull el que faig. Tinc el que necessito i necessito el que tinc. Mirar endavant i mirar enrere i mirar al mig. No saber a quin punt sóc. Encarar-me amb la por. Tornar-me a fer enrere. Ambivalència de sentiments, de pensaments, de vida. Ambivalència d'il·lusions, de punts morts, de racionalitat. Ambivalències de mi. Algun dia s'acabarà la lluita constant?