Mires a teu voltant. Escoltes el silenci. Respires. Tanques els ulls. Busques una mà. Observes caos. Trobes caos. Obres els ulls. Segueixes escoltant el silenci. Veus caos. Tanques els ulls. I t'adones que aquest caos no és nou, sinó que que fa molt temps, massa, que hi és. Caos embolicat d'incertesa. Incertesa escrita amb silenci. Silencis escrits amb cansament. Cansament pintat a les parets, vomitat amb la mirada, embolicat amb la rabia, potser amb la impotència. Cansament del teu voltant. Cansament del caos. Cansament de les contradiccions. Cansament que s'enfila per les cames i recorrer les venes del teu cos mentre notes com caus. Com caus més avall. Paraules sense sentit. Dies sense sentit. Moviments sense sentit. Vides sense sentit. Caos dins teu. Massa endins teu.
I t'adones que feia molts dies que giaves el calendari sense perpetuar les paraules. Potser és justament això, el que necessitaves avui. Just les paraules. Per poder desaparèixer un instant
