Torna.

"... que les hores compartides,
et provoquin un somrís..."

Avui t'he vist, setmanes, mesos després. Des del desembre he vist com mica en mica, sense fer soroll, t'anaves allunyant, anaves desfregmentant aquella amistat que havia de ser eterna, aquells moments que haviem construït. Des que vaig adonar-me que per salvar la meva vida havia de distanciar-me de la teva tu has anat caminant per senders foscos, incoherents. I avui, allà asseguda, et notava a anys llum de mi. Et mirava i veia una mirada apagada, et volia parlar però sentia que davant meu no hi havia ningú. No hi havia ni tristesa ni il.lusió, ni por ni felicitat. Hi havia una cara inexpressiva, sense vida intentant-me fer creure que vivia. Si et mirava, trobava tots els somnis que un dia vam construïr desmuntats. Si t'intentava arrencar paraules, em trobava respostes curtes i buides.
Ha estat estrany, molt estrany. Et tenia al davant, però t'enyorava. Em parlaves però et trobava a faltar. On és aquella noia que jo un dia vaig conèixer? Em fa mal pensar que potser ja és massa tard, que aquella noia mai tornarà. Em fa mal saber que tu et quedes enrere, que no viuràs mai tota la vida que jo he aconseguit viure. I el que em fa més mal, és saber que si volguèssis, series capaç.

Torna si us plau, torna. M'agradaria tancar els ulls i retrobar-te, a tu, a la noia que un dia tenia ganes de viure. A la noia que, al meu costat, construïa un futur millor que el passat. 

L'Empordà ens necessita

Sabem que el país no passa per un bon moment econòmic, que l'atur es desborda, que molts han d'estirar-se per arribar a final de mes. Però aquest foc ha fet mal, molt mal. S'ha endut arbres, paisatge, records, vides i presents de moltes persones. Molts, han perdut la casa, tot el que hi tenien a dins, tot el que havien estat lluitant durant tota una vida per aconseguir. Molts, veient com tot es desmuntava davant dels seus ulls sense poder-hi fer res per evitar-ho, han vist, com tota una vida se'ls hi cremava en un tres i no res. Són aquests els que ens necessiten. Ens necessiten per poder construïr tota la vida que han perdut, per tirar endavant, perquè orgullosos, puguin dir que van aconseguir refer gràcies a tot un poble unit.  Necessiten ajuda, ens necessiten. L'Empordà ens necessita, més que mai. Traiem de la nostra impotència la força necessària per moure'ns, actuar, ajudar.

És el moment d'estar al costat de la gent afectada; és el moment d'unir-nos, omplir-los de força i de recursos. És el moment de demostrar allò que deia Miquel Martí i Pol "tot està per fer i tot és possible". Junts, podem tornar aixecar l'Empordà.

Aquest concert serà per tots ells. I tots els beneficis obtinguts aniran als damnificats. T'hi apuntes??

Esdeveniment ConcertEmporda