petits moments d'estricta simpatia...

"i arrapeu-vos a la vida amb les ungles i amb les dents"

I no et fa por, tornar a ser com una pedra?

Curiós

De vegades la gent del teu voltant es mou cap a direccions que tu no pots entendre. Potser tens poca paciència, potser tens una imatge equivocada de la vida. Potser segueixes cega volent creure que tothom pot ser amic de tothom, que tothom pensa amb els altres... i és curiós, perquè saps que t'estàs enganyant però al mateix temps et negues a acceptar que la realitat és així de trista. Però no passa res, és millor ser bona persona que aplastar els altres per aconseguir el que un vol. Així que com diria jo: ben digne!

Fa mal de dir, de fora és clar...

(paréntesis)

He never sent me flowers. He never wrote me letters. He never took me to restaurants. He never spoke of love. We met in parks. I don't remember what he said but I remember how he said it. Most of it was silence, anyway.

-Leszek Szkutnik- 

Tornar a casa, deixar la setmana enrere, o intentar-ho. Retrobar els records. Tancar els ulls per no mirar enrere, voler obrir-los per mirar endavant.
Però si tanques els ulls no pots enfrontar. I ara l'únic camí és enfrontar, enfrontar, enfrontar...

Dies

Hi ha dies que no encaixen al teu propi calendari. Avui ha estat un dia d'aquests; estrany, capgirat, incert.

Retrobar

Retrobar-se amb totes aquelles persones que durant un any van decorar els teus caps de setmana. Que et convidin a sopar, que estiguin amb tu i tinguis la sensació que res ha canviat, que tot és com sempre i que pot fer messos que no els veus però tornes a tenir la sensació de poder desconnectar de tot amb ells. Tornar a riure, endinsar-te en converses on res té sentit però no t'importa. Abraçades, petons i somriures. Que et diguin que estàs morena i tu els hi contèstis que és el resultat de poder disfrutar dels caps de setmana. Que et diguin que et troben a faltar. Tornar a tenir ganes de veure'ns. Un fins aviat i un retrobament fugaç d'aquells temps. Perquè de vegades aquells tant diferents a tu també et poden omplir de vida. Perquè de vegades són aquestes petites coses les que et fan sentir estimada.

I avui que som dissabte...

Allargar la nit cinc minuts, ignorar els números del rellotge i deixar-te portar per la mandra. Obrir els ulls i ser conscient que és dissabte i hi ha un dia per davant. Despertar-se i decidir anar a la platja, així, perquè si. I adonar-se de la por a viure, la por a despertar-se i a veure que poden haver canviat les coses, la por a riure, la por a plorar, la por a estar sola, la por a viure amb alguna cosa que t'ha tocat viure i que t'agradi o no, has de portar amb tu tota la vida. 

Ni més ni menys.