diumenge, 8 de gener del 2012

Allò que hem après.

Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno relamente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
y con cada día uno aprende. 



De vegades volem anar tant ràpid enfilant-nos per la vida que oblidem tot allò que hem aprés. I en realitat, hem après més del que ens imaginem, perquè totes les tempestes de sorra tenen un sentit. Hem après que tothom té coses per ensenyar-te i explicar-te. A valorar a les persones que et fan costat, que et fan companyia fent un cafè, que han estat capaços d'arrencar-te una abraçada en algun moment o altre. Valora tots aquells que et respectin tal com ets, que no et vulguin canviar, que malgrat tot, són aquí; aquells dels que pots dir: em sento orgullosa de que siguem amics. Digues el que penses. Valora aquells que et saluden amb un somriure, els que et fan sentir persona i els que no et fan sentir ni menys ni més. No passa res per plorar, plorar no és signe de feblesa, has viscut equivocada durant molts anys. Arrenca de la teva vida aquells que et disparen en silenci, aquells que et miren com si de tu, no poguessin aprendre res. Estima. Estima i demostra que estimes. De vegades, has d'aprendre a dir un t'estimo, per més difícil que et sembli. Potser són aquells els qui pots dir que els estimes que sempre hi seran. Enfronta't a totes les teves pors, el temps passa i fa mal veure que t'has perdut coses per culpa de les pors. No et sentis malament per fer el que et fa feliç, encara que els altres no sempre hi estiguin d'acord. No t'amaguis. Confia amb aquells que saps que t'estimen. No perdis l'esperança ni et desesperis quan no aconsegueixis arribar a les il·lusions, perquè la vida dona moltes voltes i per més difícil que sembli, tot pot ser possible. No escoltis aquells que et diguin que t'has de conformar, que no pots canviar les coses, perquè ells, potser han oblidat el que és somiar. No t'enfadis per passar un mal moment, són els mals moments que t'ensenyen a valorar els bons. Només tu saps on vols arribar i fins a quin punt pots lluitar. No deixis mai de fer coses amb els que estimes, a vegades, són les petites coses les que ens fan feliços. No llencis el temps odiant els altres, si ho fas sense límit només et podriràs una mica més a tu mateix. Deixa't estimar. Comparteix amb els que t'importin. No jutgis sense raons. Creu que els mals moments no són envà. No oblidis que la vida sempre acaba posant tothom al seu lloc. Busca què és allò que et fa feliç i no ho deixis escapar. Recorda que les mentides són esquerdes sense sentit. No intentis ser ningú més que tu mateix, la vida t'ha ensenyat que intentar ser algú que no ets et porta per espirals negres i sense sortida. Aprèn. Valora't a tu mateix, ets el més important de la teva vida. Somia. Lluita per els teus somnis. I sobretot, no deixis que s'escapi la vida. Viu, viu sense parar.  



1 comentari:

N1R&@ ha dit...

La teva entrada m'ha fet sentir tantes coses Ari. I tens tanta raó... aprofita els bons moments perquè els dolents venen sols. Sigues feliç!