Qüestió de raons.

No és que em perdi desesperadament buscant raons, només que de vegades fan falta per aguantar la tempesta que amenaça la tranquilitat d'aquesta aparent normalitat que em fa tanta por trencar.

I és que, per què espanta tant adonar-te vs. acceptar que la teva realitat era una autèntica normalitat forçada?

deja vú

A vegades les coses no són el que semblen. Rere cada mirada s’amaga un silenci que crida. Rere cada silenci es difumina una ferida mal tancada. Rere cada ferida vessa una imperfecció. Rere cada paraula empassada s’amaga una fiblada de por. Rere cada fiblada s’escriu un petit moment de dubte. Rere cada moment es dibuixa un pas envà. Rere cada pas s’amaga un error i rere cada error una fugida. I el més greu de tot, és que a aquestes altures jo encara gasto el meu temps construint mots encreuats amb els meus propis moviments. Qui espero que els resolgui? Vés a saber, de vegades em dona la impressió que ni jo mateixa en trobo la solució.

...

In fact the turtles know to fly, which happens is that they are so slow that they are not able to take off...