...adèu 2010...

Avui és un dia com qualsevol altre, si, però és inevitable mirar enrere i recordar els 365 dies que hem passat. 
El 2010 em deixa moltes coses. M'ha demostrat, dia rere dia, que dos més dos no fan quatre. M'ha tirat al fons per obligar-me a aixecar-me com mai ho havia hagut de fer. M'ha obligat a enfrontar-me a tot el que no m'agradava si volia viure. M'ha ensenyat la importància dels simbolismes, d'aquests petits punts i a parts, a vegades mentals, que serveixen de tant i tant. M'ha refregat per la cara que l'autexigència, el control i la racionalitat sols no tenen res a fer. M'ha ensenyat a plorar (i amb quina força!). I a riure (i amb quina força!). M'ha ensenyat a estimar. A abraçar. A necessitar els altres. M'ha ensenyat a somiar. M'ha ensenyat a viure. I el preu que he pagat ha estat molt alt però ara miro enrere i sabeu què us dic? N'estic orgullosa. Estic orgullosa de tot el camí que he fet aquest 2010. Estic orgullosa de mi. I dels del meu voltant. Molts ni us ho podeu ni imaginar. M'ha costat molt arribar a aquest 31 de desembre. Però hi he arribat. I amb el cap molt alt. S'ha acabat, ara vull viure. Perquè m'ho mereixo. Perquè tot el que he patit aquest 2010 ha de tenir recompença... per força n'ha de tenir!


El 2010 no ha estat un any 10. Fa uns mesos us haguès dit que era un any 0. Ara no. El 2010 m'ha ensenyat que tocar fons de vegades, és l'única manera per poder tocar ben alt.

Ferides que el temps no resol...

"Si hoy te cuesta despegar podrás volar mañana. Todas las ganas de llorar se irán, se irán, mañana. Aunque parezca que dolerá por siempre, te aseguro que mañana pasará. Verás que el mundo sigue en pie y tú con él mañana.."