El so d'aquest agost.

"...quan tot s'enlaira,

toco els somnis de puntetes,

junts podem arribar més luny..."

Matins de sol. Tardes d'aigua, sorra i sal. Motocicletes dibuixant camins de sorra. Bicicletes despertant els matins. Silencis. Objectius. Intents de superació. Hores sota el mar. Pàgines d'un llibre en blanc. Ell i jo, jo i ell. Dinars a bons restaurants. Sopars a la fresca. Sons llargs. Xancletes i barrets. I així, amb les petites coses que ens han fet passar ens adonem que de vegeades el més insignificant és el que ens pot dibuixar més somriures. Paissatges que t'envolten i que fins ara no t'havies adonat que eren gairabé perfectes. Visites d'amistats que saps que vols que siguin sempre aqui. 

I així, amb un bon regust de boca, demà tornarem a la rutina pensant que tenim sort, de malgrat tot, ser estimats. Demà tornarem a la rutina sabent que estimem. I que tot té més sentit quan sumem dos. 

Agost. I enyorar.

"...pensant que el mar és com la vida 

que no atura el ritme mai. "

Enyorar-los. Enyorar la teva gent i que et truquin i t'expliquin en detalls el que han fet, com si així et demostrèssin que encara formes part d'ells. Enyorar-los però saber que si xiules vindran. Enyorar-los i que t'enviin una foto pel WhatsApp fent-te partícep dels seus dies. Enyorar i recordar, reflexionar i pensar com hauria estat tu si tu no haguéssim estat tu, si la teva vida no hagués estat com ha estat. Preguntar-te si, en el cas que tot hagués estat diferent, també els enyoraries.

L'agost, per mi, és el reflex d'aquella anys on l'enyorança que sentia de la vida  degotava entre parets de color verd.
L'agost és una terrassa al mig de la ciutat i un café amb gel recordant tot allò que t'ha fet ser qui ets.

L'agost és l'olor de sal i dibuixos damunt la sorra.
L'agost és mirar enrere i decidir com vols pintar el futur.