"Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu...
de les teves coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena."
Ahir, quan ens vam llevar, tots vam pensar que tu n'hauries fet 79. I jo, em vaig imaginar trucant-te i preguntant-te si feia massa fred. Ahir n'haugèssis fet 79, si. El mateix dia que, imaginant com sormriuries si ens veiguèssin, haviem travessat mig Europa per viure dos dies junts, com sabem segur que haguéssis volgut. Mentrestant, aqui, una rosa vermella birllava només per tu. I després els d'aqui i els d'allà ens ompliem parlant de tu, recordant-te, encara que en molts moments els records els viviem en silenci per por a vessar massa llàgrimes. Ahir, només una mica més que avui, tots et vam tenir a dins. I ahir em vaig adonar quant et trobo a faltar. I ahir vaig tornar a veure que la vida és massa fugaç com per desaprofitar-la. Massa fugaç perquè de seguida és tard. Massa fugaç perquè segueixo pensant que te'n vas anar massa aviat, després de tanta tempesta vull creure que ara venia el millor de la vida de qui tant estimaves; i una llàgrima em crida en silenci que tu ja no hi ets per veure-ho.
