Només tanco els ulls i espero que algun dia em puguis entendre. Llençar-me al que és difícil i que tu, sense raó, creus impossible. Vull saber que segueixo viva. I vull que creguis que t'estimo. I que no ho oblidis. I com diu aquella cançó "...que la sort que ara et gira l'esquena et retorni l'amor que fins ara has donat. Que les hores compartides et provoquin un somrís... tant de bo sigues feliç, per favor, sigues feliç."Quan saps que ha arribat el moment de girar pàgina. De seguir. De caminar. Dir adéu a tot allò que ja no et representa i lluitar per les coses que vols. Sense por. O amb por però amb força. I ho sento però jo he de saltar, no puc esperar-te més entre la línia que separar la vida del no viure. I em fa mal, i sé que tants dies després d'haver fet el pas segueixes sense entendre-ho, recriminant-m'ho en silenci. No puc posar-me en perill, ho entens? Aquests dies he notat el passat que em cridava a l'orella, intentant estirar-me. Però no vull. He de saltar. No puc jugar més aquest ser no ser. Vaig fer el gran salt. El que em va costar suor i llàgrimes, i ho saps millor que ningú. No puc tornar enrere. No em puc permetre aquest luxe ni aquesta decepció. Em fa mal dir-ho, però ara mateix tu representes el sentit contrari a la vida. Ets l'amistat que em pot enverinar, i a vegades una no està prou preparat per no ser esquitxada. Ara, ets el sentit contrari a tot allò que m'ha costat tant aconseguir.
De vegades, encara necessito repetir-m'ho per no sentir-me creadora de tots els teus espirals autodestructius.
De vegades, encara necessito repetir-m'ho per no sentir-me creadora de tots els teus espirals autodestructius.
1 comentari:
Ari!!! Viu la vida amb il·lusió, tria un camí sense por, avança sense sentir el pes de les decisions ni del passat. Pensa que tot allò que has passat estarà sempre amb tu, però que ara has de mirar endavant i lluitar pel futur. I tu en saps molt de lluitar!!!!
Vull un gran somriure!! :-)
Publica un comentari a l'entrada