...adèu 2010...

Avui és un dia com qualsevol altre, si, però és inevitable mirar enrere i recordar els 365 dies que hem passat. 
El 2010 em deixa moltes coses. M'ha demostrat, dia rere dia, que dos més dos no fan quatre. M'ha tirat al fons per obligar-me a aixecar-me com mai ho havia hagut de fer. M'ha obligat a enfrontar-me a tot el que no m'agradava si volia viure. M'ha ensenyat la importància dels simbolismes, d'aquests petits punts i a parts, a vegades mentals, que serveixen de tant i tant. M'ha refregat per la cara que l'autexigència, el control i la racionalitat sols no tenen res a fer. M'ha ensenyat a plorar (i amb quina força!). I a riure (i amb quina força!). M'ha ensenyat a estimar. A abraçar. A necessitar els altres. M'ha ensenyat a somiar. M'ha ensenyat a viure. I el preu que he pagat ha estat molt alt però ara miro enrere i sabeu què us dic? N'estic orgullosa. Estic orgullosa de tot el camí que he fet aquest 2010. Estic orgullosa de mi. I dels del meu voltant. Molts ni us ho podeu ni imaginar. M'ha costat molt arribar a aquest 31 de desembre. Però hi he arribat. I amb el cap molt alt. S'ha acabat, ara vull viure. Perquè m'ho mereixo. Perquè tot el que he patit aquest 2010 ha de tenir recompença... per força n'ha de tenir!


El 2010 no ha estat un any 10. Fa uns mesos us haguès dit que era un any 0. Ara no. El 2010 m'ha ensenyat que tocar fons de vegades, és l'única manera per poder tocar ben alt.

Ferides que el temps no resol...

"Si hoy te cuesta despegar podrás volar mañana. Todas las ganas de llorar se irán, se irán, mañana. Aunque parezca que dolerá por siempre, te aseguro que mañana pasará. Verás que el mundo sigue en pie y tú con él mañana.."

recordar per oblidar

"Si algun dia fas memòria veuràs on tot va començar, entendràs com és la vida que mica en mica t’has anat muntant. Potser et farà mal, potser voldràs cridar, recull vidres trencats, segueix el teu instint abans d'abandonar, encara et queden oportunitats,...només ets tu qui pot fer que això sigui especial"

Dicen que no encuentra donde está...

"... dicen que no encuentra donde está por no saber mirar. Y quiso buscar yendo mar adentro, y quiso parar olas en el viento, y quiso encontrar lo que llevaba dentro hurgando en alta mar..."

...

"Sé que te sientes tan solo que te duele, sé que no te gusta la gente, sé que tomas demasiados cafés, sé que piensas que la vida está pasando a tu lado y no sabes exactamente cómo..."

Records que t'empresonen.

I et necessito, més que mai et necessito.

Qui hagués dit que desprès de tant de temps, fos precisament ara quan toques just al fons del pou. Però passarà, la tempesta passarà, em diuen. I no em queda més remei que creure-ho.

Records

Te odio porque siempre sigues, siempre sigues, siempre sigues, siempre sigues ahí....

Maleïts records. Els agafaria, els tallaria fins a treure'ls-hi sang, els xarbotaria, els tiraria contra la paret, els hi escopiria a la cara, els trepitjaria fins a no poder més, els maltractaria, els llençaria al contenidor, els esmicolaria, els enfonsaria fins a ofegar-se, els enterraria ben avall, avall, avall...

Maleïts records. Sense ells, ara, la meva vida, seria més fàcil.

2010*

Perquè el 2010 sigui tot allò que no ha estat el 2009.

Perquè sigui no girar més el cap, mirar endavant, no aturar-se. Somiar, aconseguir, lluitar, arribar fins al final. Sentir, no parar, caminar. Parlar, obrir-se, deixar-se ajudar. Compartir, estimar, abraçar. Retrobar-se, acceptar-se, no fugir. Buscar, trobar, huamitzar-se. Imaginar, dosificar la racionalització, ser un mateix. Ser sincer, no amagar-se, no avergonyir-se. No fer-se enrere. Superar, desfer nusos. Ser valent. Guanyar. Respirar. Viure.

Perquè em demostri que tal i com vaig creure un dia, per més difícil que sembli, tot pot ser possible.