...papiroflèxia de silencis i paraules...: d’abril 2009

dijous, 9 d’abril del 2009

Allà on sóc no hi solo ser

"...y me peleo porque dicen que el que algo quiere algo le cuesta, y ese fantasma no me deja y yo me canso de luchar"

"Hi ha vegades en què el destí és com una tempesta de sorra molt petita que no para de canviar de direcció. Tu intentes evitar-la, però la tempesta et segueix. Tornes a canviar de direcció, però la tempesta fa el mateix que tu. Això es repeteix una vegada i una altra, com si fos una ominosa dansa amb la mort just abans de l´alba. I això és així perquè aquesta tempesta no és una cosa que hagi vingut de lluny i que no tingui cap relació amb tu. La tempesta ets tu. Alguna cosa que hi ha dins teu. Per tant, l´únic que pots fer és admetre-ho, entrar-hi de ple, tancar els ulls i tapar-te les orelles perquè no t´hi entri sorra, i avançar pas a pas fins a sortir-ne. Dins la tempesta no hi ha sol, ni lluna, ni direcció, i a vegades ni tan sols existeix el temps tal com l´entenem. L´únic que hi ha és una sorra blanca i fina, com d´ossos polvoritzats, que omple el cel. T´has d´imaginar una tempesta de sorra així....I no cal dir que te´n sortiràs. Deixaràs enrere aquesta violenta tempesta simbòlica i metafísica. Ara bé, per molt simbòlica i metafísica que sigui, aquesta tempesta és capaç de tallar la carn com mil fulles d´afaitar ben esmolades. La gent sagnarà, i tu també. Serà una sang calenta i vermella. I tu la prendràs amb les mans. Tant la teva com la dels altres.
I quan la tempesta s´acabi, no sabràs com te n´has sortit ni com hi has pogut sobreviure. Ni tan sols sabràs del cert si s´ha acabat. Però una cosa és segura: quan en surtis no seràs el mateix que hi va entrar. Aquest és el sentit de la tempesta de sorra."

...papiroflèxia de silencis i paraules...

dijous, 9 d’abril del 2009

Allà on sóc no hi solo ser

Moldejant el temps anem fent camí...

Retallo silencis i caço paraules a...