La porta espera oberta!

Vaig perdre'm com mai i ara crec que ja quasi m’he trobat. Va ser com un doble -o un triple- impacte. Però ara, sense precipitar-me, puc dir que l'impacte s'està asserenant. El primer impacte em va partir pel mig, em va trencar esquemes. El segon impacte em va fer agafar força d'on no n'hi havia. 
I ara sóc a una carrera nova. Nova com mai. I sabeu què és el millor de tot? Que tinc ganes de caminar, ja no de córrer. 

M'encanta mirar enrere i sentir-me orgullosa de tot el que ha passat!


La vida dona voltes. La vida pot canviar si tu la mires des d'una prespectiva diferent. Si sents.I no parlo precisament d'un sentir d'escoltar, sinó de l'altre.