I ja escrivim 2014 des de fa uns dies; sembla que faci molt de totes les coses i al mateix temps sembla que no faci tant, i és que ja ho sabem, és fàcil oblidar quan recordar no ens convé, és fàcil sentir lluny allò que ens va fer tant mal i al mateix temps, és impossible que les coses bones, els plans ideals, les promeses, els somriures, no quedin embastits pel pas del temps. Però sigui relatiu o no, això de la distància temporal, en podem parlar. I podem veure fotografies. I podem pensar-hi. I podem creure que hem canviat molt o potser que no hem canviat suficient, depenent de com ens ho volguem mirar. I de sobte m'adono que. si vols i em preguntes, et puc explicar la meva vida, només saltant-me alguns detalls.
