Valentia.

Les grans mentides, i les mentides petites. Les que ens permeten viure amb les nostres contradiccions. Durant anys mentim per mentenir les nostres il·lusions, encara que sapiguem que només són això: il·lusions. No ens adonem que de vegeades seria molt més senzill jugar net i molt menys dolorós. Però som incapaços d’afrontar la nostre propia veritat. Fugim del dolor, mentim, ens refugiem en excuses. Som sers contradictoris, imperfectes, capaços de les accions més absurdes. Només de vegades quan no tenim més remei prenem accions necessàries, valentes, accions que ens marquen per sempre.

I quan fas les accions necessàries aconsegueixes sentir-te estúpidament feliç!