Avui necessito un trosset del meu món petit, necessito els seus límits ben marcats, sense intentar fer-los trontollar i perdre la meva base i fer que tot em caigui a sobre. Necessito el meu món petit perquè sense les seves fronteres tot em ve gran, perquè quan no veig on acaba sento que m'esvaeixo en un mar de coses sense sentit.
diumenge, 15 de gener del 2012
El meu món petit
Hi ha moments en que necessito una mica del meu petit món per adonar-me de que encara tinc el cel dalt del cap i el terra sota els peus, un terra que m'aguata i que no em deixarà caure al buit el proper cop que em faci preguntes sense respostes. Suposo que tots necessitem alguna cosa o algú a qui aferrar-nos ben fort, més fort que mai.
Avui necessito un trosset del meu món petit, necessito els seus límits ben marcats, sense intentar fer-los trontollar i perdre la meva base i fer que tot em caigui a sobre. Necessito el meu món petit perquè sense les seves fronteres tot em ve gran, perquè quan no veig on acaba sento que m'esvaeixo en un mar de coses sense sentit.
Avui necessito un trosset del meu món petit, necessito els seus límits ben marcats, sense intentar fer-los trontollar i perdre la meva base i fer que tot em caigui a sobre. Necessito el meu món petit perquè sense les seves fronteres tot em ve gran, perquè quan no veig on acaba sento que m'esvaeixo en un mar de coses sense sentit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada