No entenc res. No m'entenc a mi. I potser això és el que em confon i em mareja i en fa creure que tot pot perdre's.. potser em pot fer perdre haver-me trobat. Potser em perd saber on sóc i no conèixer el que vull. Potser ser moltes coses i no sé res. Faig el que vull però no sé si també vull el que faig. Tinc el que necessito i necessito el que tinc. Mirar endavant i mirar enrere i mirar al mig. No saber a quin punt sóc. Encarar-me amb la por. Tornar-me a fer enrere. Ambivalència de sentiments, de pensaments, de vida. Ambivalència d'il·lusions, de punts morts, de racionalitat. Ambivalències de mi. Algun dia s'acabarà la lluita constant?
1 comentari:
Potser t'hauries de parar un moment a pensar què és el que realment desitges i caminar cap allà sense mirar les altres opcions... És una manera de trobar-te a tu mateixa! Passa un gran dissabte congelat!
Publica un comentari a l'entrada