"...les estones plàcides semblen hores mínimes,
quan la llum del carrer il.lumina el llimoner..."
Congelar aquests moments, de calma i bona companyia, de sol i platja, de mohitos i amistat. Cridar per sentir-nos més forts i parlar de les coses bones que ens esperen. Estrenar biquini, mirar-nos la vida en format positiu i oblidar aquestes coses importants que resulten no ser-ho tant. Compartir, confiar, estimar. Saber que la desconnexió és necessària i que t'agradaria que aquests instants fòssin eterns. Devorar llimones només perquè si.
Viure, així, com si res.
