Te'n recordes?

Te’n recordes? Te'n recordes quan sopàvem ràpid per sortir a jugar? Dels vespres d'estiu jugant a l'amagada? De les tardes fent curses de sacs? Te'n recordes de la cabanya? De les tardes de diumenge a dalt de l'arbre? O quan feia fred i jugàvem al "cuarto oscuro"?  Te'n recordes de les tardes asseguts a l'herba del jardí, com si el món no fos res més que aquelles cartes, aquells jocs i aquella pau? Te'n recordes de tantes nits d'estiu compartides? De tants secrets confessats? Te'n recordes de les il·lusions? De veure'ns créixer, dels aniversaris, dels anys? Te'n recordes de les excursions amb bici? De les tardes al jardí fent fang, guix o pots de sal? Te'n recordes, del dia de sants innocents inundant el barri de llufes?
Te'n recordes de quan em preguntaves per qui vas i jo reia i tu reies i semblàvem dos nius de vergonya? Te'n recordes d'aquells anys? De quan el temps era breu, de quan tot anava bé? Te'n recordes de quan ballàvem, i cantàvem i ens voliem menjar el món? Te'n recordes dels somriures desdentegats, de les bombolles de sabó i dels genolls sempre pelats? Avui hi he pensat. I m'he vist i ens he vist i he somrigut. He somrigut quan he recordat aquella innocència, aquella felicitat i aquella saviesa. He somrigut quan he recordat tot això i més. I he pensat que a vegades és curiós com mentre deixem que els mals record ens rosseguin, podem ignorar els bons moments viscuts.