Trucades de quasi una hora, aquestes persones que et recorden que la distància no la fan els quilòmetres, sinó les persones. Espelmes que cremen al mateix temps que els minuts, conjugant-se amb aires Nadalencs. Cançons que sonen al mateix ritme que la vida. Capbussades entre apunts de psicopatologia que decoren els dissabtes. Sopar amb bona companyia per recuperar les il·lusions. Previsions pel 2012 amb optimisme. Dies de més paraules que silencis, per fi. Redirigint la vida. Tornant-se a posar les piles per continuar canviant, per continuar enganxant-se a la vida. Llàgrimes de sensibilitat que desconcerten, però que mira, ja no fan enfadar, és el que hi ha. Empatia. Mirades a l'horitzó per tornar a seguir la llum del far.
Passos endavant. Ganes de seguir vivint. Què més es pot demanar?
1 comentari:
El silenci sempre es pot omplir de paraules, però les paraules poden contenir silencis... Així que viu la vida sempre amb il·lusió i busca a aquelles persones que et diguin coses amb molt de significat!
Un petó!!!!
Publica un comentari a l'entrada