Avui m'he despertat i ha sonat una melodia de tons càlids, i m'ha explicat que malgrat tot, sempre queda algú disposat a ajudar-te a reconciliar-te amb el món i que el pas dels dies t'ensenya que una vida millor és possible; m'ha recordat que l'esperança és un dels ingredients bàsics per poder caminar endavant i abans de deixar-me marxar, m'ha omplert les butxaques de força i m'ha xiuxiuejat a l'orella que el més important de la pròpia vida és un mateix.
1 comentari:
El més important és conservar sempre l'esperança!!! I si tens amics i familiars al costat viure és màgic!!!
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada