Les pors, les decisions, la vida

De totes les solituds,

aquesta és la més fosca,

la més forç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d'altra banda,

pensar el futur lluminós i possible.

Miquel Martí i Pol

La por fa el dubte. És la por a desviar-nos, a deixar el camí i endinsar-nos al desconegut. Encara que no ens agradi el que tenim, de vegades és més fàcil seguir la corrent. Però la realitat és que estem plens d'inseguretats, de perjudicis absurds i de dosis d'autoodi. I si, ja sabem el que hem de fer, ja entenem el que està passant i què? Sentiments i pensaments no sempre van agafats de la mà. I sé que vaig fer el millor però ella ja no hi és i la trobo a faltar (de fet, feia mesos que la trobava a faltar). I sé que ja no sóc la mateixa d'abans, però el meu voltant gira més ràpid que jo i a mi poc a poc, la vida em va deixant enrere. Que potser he de buscar noves oportunitats, però que no em crec capaç d'estar a l'altura de cap. I no sé abraçar, i no sé dir que estimo a qui m'importa. I només sé plorar. 

Durant la vida deixem escapar massa trens. Jo n'he deixat escapar molts durants molts anys però ara tinc clar que s'ha acabat. Potser que comencem a agafar-ne algun, amb la mateixa força que els vam començar agafar ja fa un any i mig.