Necessito dos minuts i tretze segons. Exactament dos minuts i tretze segons. T'he d'explicar que hi ha dies on el meu món es satura de taques negres tot i que jo després et digui que hi ha escletxes de colors. I camino al límit d'un abisme mentre plouen últims àtoms. I si, suposo que tinc por; però em quedo immòbil oblidant que el temps no s'atura. I tinc la sensació que la meva vida es desmunta, que perdo peces sense recuperar-ne de noves. Saps? No sé com dir-te que necessito que m'arrenquis un somriure. No sé com dir-te que tinc por de no tornar aprendre a esgarrapar els somnis. Que encara ara hi ha vegades on m'esforço a omplir buits de la manera equivocada. Que fingeixo enfadar-me amb el món quan al capdavall, no faig res més que enfadar-me amb mi mateixa. Que no m'agrada aquest desequilibri. Però que no sé com escapar-ne.
1 comentari:
segona vegada que busco el teu mail i sóc incapaç de trobar-lo. escriu-me si et ve de gust. jo tinc dos minuts i tretze segons. i molts més de fet :)
Publica un comentari a l'entrada