Ja fa -massa- dies que jo, no em conec. Sabia que caminar per on ho vaig fer comportava aquest risc, però no recordava que fos tant difícil tornar a agafar la direcció correcte. Fa dies que em busco i no em trobo, potser perquè fujo abans d'arribar a mi. Sabia que jugant amb foc podia cremar-me, però no recordava que costés tant tornar a refredar-me les mans.
Fa dies que m'he perdut. M'he perdut a mi, he perdut la coherència i he perdut el sentit de part del meu mòn. I ara, digue'm, de què em serveix saber-ho tot si quan és hora de parlar amb mi mateixa no trobo la resposta a cap pregunta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada