"...y ese ruido que me separa de la realidad."

No t’adones de la importància de certes coses fins que xoques de cara contra elles i ja és massa tard per canviar-les. Fins que sents que lluites pel que no tenies previst i que et trobes en un univers de contradiccions, paraules, dubtes i incerteses que t'estampa contra la paret. Fins que et despertes, obres els ulls, i et preguntes el sentit de moltes coses. Fins que sents que guanyes amb la condició de calmar la conciència del perdre. Fins que et sents res. Fins que penses en tot el camí que has de tornar a fer i et preguntes si tindràs la força necessària. Fins que el tornar a començar és una realitat i un camí de ziga-zagues és una veritat. Fins que no saps si has perdut part de les peces del puzzle del teu món. Fins que tens por de que res torni a ser com abans. Però tard o d'hora te'n adones. I també t'adones que ho has d'aprendre -gairabé- tot una altra vegada.