Passarà.

"...qui vol adoptar la més guerrera,

la que em fa tirar enrere, i no em deixa avançar.

qui vol arrencar-me la vena

que pressiona el meu cervell i no em deixa pensar..."

Diumenge sense despertador. Els dies de sol ja tenen aquell gust d'hivern inevitable.I vull creure que sé que això també passarà. Que no és nou, que he pujat muntanyes més altes abans. I que jo sóc la mateixa que va lluitar aleshores, la mateixa que va voler rendir-se i no ho va fer. I em reconec a cada lletra, a cada espiral, a cada paraula. I vull creure que això també passarà. Tothom m'ho diu. Elles, que m'estimen, m'ho diuen. I em vull agafar a la idea que un diumenge, obriré els ulls, i davant meu no sentiré el buit. I intento creure que tornaré a sentir la il·lusió, les ganes de viure, sense deixar-me invalidar per pensaments absurds però absorbents. I em diuen que tot això passarà. Potser és el que necessito creure. Simplement creure. Però mentrestant intento creure no puc evitar especular què pot passar si tot això no passa.