Déjà vú

"...i com sempre potser vaig fer tard,

i he de viure la vida com qui encara somia

que potser se compleixi allò que m'hauria agradat,

però potser vaig fer tard..."

Avui ja es farà fosc abans d'hora i aviat arribarà l'hivern. Retrobarem els abrics per refugiar-nos de les por que crèiem enterrades però que van i tornen, tornen i van. I plorarem d'amagat sota la pluja l'amargura d'un desembre que ja, a aquestes altures  costa enfrontar. 

Buscarem la manera d'intentar escapar de tot això, de deixar de sentir aquest buit, de sortir de dins del meu cervell amb un viatge, low cost o no, que em porti ben lluny, on no esquitxar els altres, on no ofegar a ningú en les meves llàgrimes. Lluny, on no recordi què és no poder més, estar cansada, no saber seguir. Lluny, on mai, mai, mai, em passi pel cap tirar la tovallola.