"...però arrisques i perds o bé hi surts guanyant.
Obra la força, no tinguis por, darrera la porta, hi ha un món millor.
Ja ho sé, fa impressió, tu agafa'm ben fort,
i quan estiguis llest, arrenquem el vol,
no sé si anirà allà on volem, però puc assegurar que jo ho intentaré"
De vegades la vida, t'obliga a fer una pausa. A fer petits pasos enrere. Quan som a dins de la tempesta creiem que torna a ser un final, el no puc més s'escriu a les parets dels nostres dies i les ganes de plorar sense parar són continues. De nosaltres depèn però, aprofitar aquesta pausa per mirar enrere i adonar-se tot el camí recorregut o bé quedar-s'hi encallat per sempre. Jo he fet aquesta pausa, he mirat el meu voltant, m'he adonat de tot el que vaig lluitar i he vist que no puc fer-me aquest mal, ni a mi, ni a les persones que m'estimen. Així que amb el cap amunt, tornem a obrir els ulls, obrim les portes el món i tornem a viure. Que aquí, de fet, només hi som un cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada