"Caminant, retrobant el meu passat,
les paraules que he esborrat, és temps perdut.
Has jugat a semblar massa important,
a creuar-te en un camí que no és el teu."
Les pàgines del calendari estan a punt d'inaugurar un altre desembre. Un altre desembre de records que s'intentaran difuminar entre les ganes de tornar-ho a intentar, de viure, de no tirar la tovallola. Comença una altra lluita bidireccional, una petita pedra que es posa al camí com ho fa cada desembre, quan els fantasmes agafen forma de present i ho fan tot més feixuc, més esmoladament complicat.
Potser, simplement, hem de canviar l'angle des d'on ens ho mirem, i pensar que, de tant en tant, recordar l'origen de tot plegat, pot omplir de llum els dies de persianes abaixades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada