"...i que fa que no deixis mai
de ser tu mateix."
Un dia qualsevol de novembre. Dinars de família que et fan sentir envoltat de grans persones. Infinites ganes de perpetuar el temps. Petons, d'aquells que agraden. Ciutats desconegudes, almenys fins ara. Retrobaments. Marxar sabent que avui ja has tornat i que tot seguirà igual. Debats polítics que decanten vots, zappings televisius que decoren les nits dels diumenges. Paraules, silencis, telèfons que no sonen. Esperances, cançons, crits que s'escolten. Fulles que decoren els horitzons, abraçades sense esforç. Ganes de viure, ganes de créixer, ganes d'avançar. Papers on hi ha escrit tot allò que ningú no acabarà d'entendre. Notícies que et dibuixen un somriure, que anuncien un canvi de vida, on hi haurà despedides amb llàgrimes però benvingudes amb il·lusions. Vida, que gira, que tomba, que gira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada