"...amb la por s'arrenca el cor,
gris camina, ha oblidat tots els colors,
s'aixuga els ulls, els neguits, les il·lusions,
la pell més dura, fins que arriba un cop més fort."
Setmana a contracorrent que s'ha fet tant curta i tant llarga a l'hora. Papers acumulats sobre la taula, llistes per fer sense fer, hores de són endarrerides i llibres desordenats. Despedides que s'acosten i t'espanten, minuts de desconcert, sensacions de que qui més t'ha d'ajudar menys t'entén però trucades amb tons inesperats que aconsegueixen dibuixar-te un somriure, victòries futbolístiques que aconsegueixen desconnectar-te dels mal de caps.
Sort que demà és dissabte i que la neu ens espera per retrobar l'aire per respirar. Sort que demà comença una nova aventura. Sort que avui és divendres i demà és dissabte i vosaltres encara hi sou.
1 comentari:
Sort que encara conservem el somriure i que no ens abandonarà!!
Publica un comentari a l'entrada