no sé què dir / no sé què fer

"...que a aquestes alçades de la pel·lícula ens falta com l'aire,
un gir sobtat, que ens foti un “xispasso”
que ens faci aguantar fins el pròxim capítol
... almenys fins demà. "

T'he d'explicar que hi ha dies on el meu món es satura de taques negres tot encara que jo després et digui que hi ha escletxes de colors. I camino al límit d'un abisme mentre plouen tempestes. I si, suposo que tinc por, però em quedo immòbil oblidant que el temps no s'atura. I tinc la sensació que la meva vida es desmunta, que perdo peces sense recuperar-ne de noves. Saps? No sé com dir-te que necessito que hi siguis. No sé com dir-te que tinc por de no tornar a esgarrapar els somnis. No sé com dir-te que tinc la sensació que tot se'n va. Que no sé per on avançar. No sé com dir-te que estic cansada. No sé com dir-te que jo, quan callo, simplement, vull trobar la manera de viure.

I això, que hi ha un noséquèdir acompanyat d'un noséquèfer a la meva vida.
Això i res més.