Ha passat l'11 de l'11 de l'11 i he de confessar que a les 11:11 h estava massa capficada amb la feina i quan vaig reaccionar ja eren els 11.12h.. m'hauré d'esperar el 12 del 12 del 12 a les 12:12... :)
Passen els dies, el novembre ja està a punt de fer un gir calendari avall i sembla que la tempesta es va calmant, poc a poc. Ahir una mica de solidaritat amb l'esclerosi múltiple assistint a l'Esclerock'11. Avui una mica de retrobades amb amistats oblidades. Demà un diumenge diferent. I mentrestant, esperarem el fred, retrobarem les jaquetes ben cordades i guardarem les mans a les butxaques mentre seguim desafiant somriures, mirades i somnis. Ens intentarem arrapar a la vida amb les ungles i amb les dents, com diu aquella cançó.
I creurem amb un futur que mai sabrem del cert si arribarà, però si no mantenim l'esperança, perdem les il.lusions. I sense il.lusions, perdem les forces, i sense forces perdem el sentit. Així doncs, creurem que és cert que després de la tempesta sempre ve la calma i amb un exèrcit d'esperances seguirem caminant sempre endavant. I que quan passi el novembre, el desembre i la foscor de les nits, arribarà el gener, la vida, la llum...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada