I només vols oblidar. Oblidar els records. Oblidar el que mai seràs. Oblidar els somnis que són utopies. Oblidar els motius. I de retruc oblides il.lusions, oportunitats, direccions, somnis, ganes de seguir. I trobes abismes que no pots verbalitzar.
diumenge, 13 de novembre del 2011
Muntanya russa
Per què quan sembla que tot rutlla arriba la nit del diumenge i et trenques amb trossets asimètrics sense cap explicació ni cap raó?
I només vols oblidar. Oblidar els records. Oblidar el que mai seràs. Oblidar els somnis que són utopies. Oblidar els motius. I de retruc oblides il.lusions, oportunitats, direccions, somnis, ganes de seguir. I trobes abismes que no pots verbalitzar.
I només vols oblidar. Oblidar els records. Oblidar el que mai seràs. Oblidar els somnis que són utopies. Oblidar els motius. I de retruc oblides il.lusions, oportunitats, direccions, somnis, ganes de seguir. I trobes abismes que no pots verbalitzar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ari, sé que fa molt que no parlem. Però si necessites alguna cosa, el que sigui: crida. Jo acudiré a la crida! ;) Un petó molt fort guapa!
Pensa que de vegades necessites trencar-te per tornar-te a construir ajustant millor les peces. I que una vegada tornes a estar sencera recordes tots els somnis i les il·lusions i tornes a lluitar.
Així que a partir d'avui hi ha d'haver un somriure a la teva cara! Demà ho vindré a comprovar....
Un petó!!!
Gràcies Núria, tot va bé, però de vegades sembla que tot se'n vagi a la merda... però tot en ordre ;) tu què, a punt d'acabar eh? :)
Pat...gràcies, fins demà, amb un somriure :)
Publica un comentari a l'entrada