dissabte, 8 de novembre del 2008

Quan el control et controla i et descontrola...


He permés que el pas del temps m'hagi anat deixant aquí, atrapada. I ara ja no em trobo, ni em sento, ni m'entenc; ni tan sols sé com escoltar-me. I mentre visc encallada en aquest punt mort no trobo motius, ni raons, ni solucions.

Però el que m'espanta més de tot, és que en tots aquests anys, mai havia viscut un moment com aquest. I quan dic mai, vull dir abolutament mai. Mai havia tingut la sensació de que el meu control em girava l'esquena, de que es rebelava contra mi deixant-me fora de la partida com si, després de tot, haguéssim canviat els papers i fos jo qui està a les seves mans i no ell a les meves. Era jo la que deia prou quan el meu món ja no podia aguntar més. I ara crido prou sense parar, a cada carrer, a cada moment, i res s'atura. El contrari, segueix i amb més força que mai.

1 comentari:

Anna ha dit...

No et deixis endur, no vulguis entendre tot el que et passa, tan sols segueix endavant fent el que has de fer...

un peto!

Anna