Avui és un dia d'aquells en què t'espantes. T'espanta el present, però sobreot, t'espanta el futur. T'espanta la incertesa, t'espanta el no saber, el no comprendre't, el tornar a tenir aquella sensació de no entendre qui ets. T'espanten els pensaments i les contradiccions, les mirades i les paraules. T'espanta pensar que per primera vegades el control es descontrola. T'espanta tenir la sensació de que aquest cop no està totalment a les teves mans. T'espanta comprovar que els anys passen factura i que hi ha coses que malauradament no s'allunyen, sinó que cada cop es fan més fortes. T'espanta l'últim àtom. T'espanta la mateixa por.
T'espanta poder perdre-ho tot. De nou. Com fa tants anys. I tornar a tenir aquella sensació de no tenir res pel que lluitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada