I allà, mentre els ulls pesaven i escampava silencis m'ha dit que no es mouria, que no se'n anirà. Que no abandonarà al vaixell si jo no ho faig.
I arribar a casa i descobrir aquesta cançó. Com si trobés, simplement, el reflexe de les seves paraules.
"...de cop esclates a plorar, avui ho has fet sense avisar. Són com les onades al mar, quan creus que tot ha passat, una altra et torna a colpejar..."
1 comentari:
Viure el moment, enamorar-se del dia, deixar-se emportar pels sentiments... Bon cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada