Dies.

 Dies de mudança, de canvi d'etapa, de records amunt i avall, de retrobar-se amb mapes estripats del passat. I ell ja fa un mes que no hi és i què carai, el trobo a faltar.  Dies de reflexions sense final, de plentajar-nos el sentit de tot plegat, de mirar-se la vida amb aquell angle que t'explica que tens una obligació: ser feliç. Dies amb bandes sonores alegres, per fer més amè aquest va i ve de pensaments. Dies que et plantegés qui t'importa, a qui estimes, a qui enyores, a qui ni vols perdre. Dies de presses però on esperem, malgrat tot, trobar aquell racó on totes les direccions són de color de cel i olor de mar.