"Només digues què penses
llum de contra hivern..."
Suposo que tant vosaltres com jo sabem que hi ha una cosa que no podem canviar: a nosaltres. Però tot i així avancem, sense saber què passarà. I totes sabem que mai deixaré de ser jo si recordo que un dia ho vaig ser amb vosaltres.
Que les coses canviïn és inevitable. Però que bé saber que quan em perdo sempre us trobo a vosaltres. I aconseguiu que les paraules que ressonen al meu cap, callin. Almenys de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada