Caminar endanvant.

"Mientras quede por cumplir una promesa,

mientras quede una razón para reír, 
mientras quede en el tintero algún poema,
estaremos a tiempo de seguir..."

És millor tornar a agafar el camí de les tortugues que anar pel dels crancs. La desesperació em fa moure amunt i avall, endavant i enrere, i a vegades em fa prendre decisions. Tornem a començar, per enèsim cop a la vida.Tornem a buscar a les piràmides de les emocions, retrobem els sentiments que han anat perdent força per l'excés de racionalitat. I quan penso que voldria que tot fos perfectament quadrat i raonable, et trobo a tu confrontant que ja és massa tard per només moure'm entre el que és lògic i el que no. Tanco els ulls i penso que si, que vull confiar. Que ho vaig fer fa dos anys i em vas ajudar. Que tant si que m'equivoco com si no, et necessito. Que aquest cop les pedres del camí són diferents i que he decidit caminar endavant, perquè tinc molt clar que caminar enrere no val la pena.