Batalles

"...després s'abracen fort..,
ofega les pors entre els seus braços,

no li ha sabut dir, però ella ja ho ha vist,..."

Just aquesta setmana ha fet un any que vaig tancar aquella història en un calaix, un calaix que vaig tancar amb pany i clau i que em vaig prometre a mi mateixa no obrir-lo mai més. I no l'he obert. I n'estic orgullosa. Perquè ara, just un any després, m'adono que vaig guanyar una batalla que tothom creia impossible. Perquè ara, segueixo creient que passi el que passi, no tornaré a aquell món, ni a aquelles mentides, ni aquell mar d'aigües fosques.  Perquè ara valoro aquell esforç i sé que va valer la pena, i seguiria cridant que hi ha vida més enllà, una vida millor.

Mentre lluitava contra el mirall vaig començar una batalla de reflexes del passat difuminats. Una batalla, potser, més difícil, més cansada, que feia més mal. I amb els mesos, creia que anava guanyant i jo caminava, caminava sense parar. Però aquesta batalla encara no l'he guanyat. Els dies del calendari em van ensenyar a viure-hi però no a a acceptar-ho. I ara he de tornar a començar. Començar des del principi, tornar a aprendre emblanquinar un somriure. Tornar a parlar. Tornar a plorar. Tornar a recordar. Tornar a patir. I simplement, espero no enfonsar-me en l'intent.