Dies de tardor.

Els matins ja fan olor a tardor, els dies ja no són asfixiants i els vespres ja són d'aquell color marró-vermell-vés a saber què. I mentrestant obersvem aquells nens que amb il.lusió han tornat a l'escola, alguns comenten amb els amics que la mare no l'hi ha forrat bé el llibre i i ha deixat bombolletes, i tu te'ls mires sense poder evitar dibuxar un somriure. Comencem a agafar els mitjons i endreçar les sandalies, reflectint així que l'estiu ja s'ha acabat. I passagem pels carrers escoltant bandes sonores que ens fan una mica més humans, mentre ens adonem que la vida passa més ràpid del que mai ens haviem imaginat. I de cop patim -pensant que això ja no toca- perquè s'acosta el desembre. I llavors pensem que de ben segur que tot és culpa del vent, que tot ho exegera.