"En el camí cap a nosaltres
no hi ha més lloc que el que tracem
no hi ha més món que el que volem..."
Tots els humans, absolutament tots, tendim a tirar pels camins que coneixem, pels que ens semblen més fàcils, encara que a vegades sabem del cert que el camí fàcil no sempre és el correcte. I som així, per naturalesa. I de vegades comencem a caminar per aquest camí conegut, poc a poc, autoenganyant-nos i convencent-nos que no ho estem fent, fins que de sobte, el més petit detall, la més petita cosa, ens fa obrir els ulls i ens escup a la cara que som uns covards. Després, amb el sentiment de covard a la cara i la maleta de pedres a l'esquena és quan hem de decidir. Decidir si viure de veritat o simplement, passar per aqui. Decidir si provar nous camins que potser ens poden fer més feliços. Decidir si el camí fàcil és el que volem. Decidir què cony volem fer amb la nostra vida. Tancar els ulls. Omplir-nos de força. Tornar a obrir els ulls; confiar. I caminar, però caminar només endavant d'una vegada per totes.
1 comentari:
S'ha de viure amb il·lusió i apostar pel que ens fa feliços...
Publica un comentari a l'entrada