Potsers

Potser és això d'un canvi d'etapa, de fer caixes i a cada caixa trobar un record oblidat, potser és que arriba l'estiu i és el primer que passarem sense tu. Potser és mirar enrere i adonar-me de la importancia de viure el present, perquè no te'n adones i ja és passat. Potser és aquell silenci absolut que es fa quan tanco la porta. Potser sóc jo, que tinc un no-sé-què estrany a dins que em fa començar a veure la vida amb una mica més d'importància. Potser sóc jo, que tinc ganes de passar tot el temps del món amb aquells que estimo, perquè sinó un dijous, com si res, et truquen i et diuen que algú ja quasi no hi és. I després, no pots fer res més que pensar que ja és massa tard per dir tot allò que mai vas dir.