Pausa.

"Hi ha tormenta,

el mar està embogit.

Criden les veles,

se'm menja la nit.

Jo tremolo, no sé navegar."

A vegades la vida és com un viatge. Un viatge per un mar d'aigües clares, de vegades més remogudes que d'altres. Fins ara creia que podia tornar a enfilar-me per les paraules entre vocals i consonants que he fet ballar al meu ritme. Però quan semblava que tot agafava un rumb fix, el vent torna a bufar amb força. 

Sembla que la meva brúixola torna a perdre el nord. I que jo vaig nedant sense trobar la direcció. 

Així que, de moment, torno a lligar l'amarra en aquest port.