El que no tothom té.

"...que a tu la vida et queda bé,

possiblement haurem d'aprendre tantes coses,

que serà fàcil enfrontar-nos al futur

obrir les mans, agafar l'aire, hissar la vela i navegar..."

A vegades tinc la sensació que sempre dono voltes a les mateixes coses, i que quan viatjo entre paraules sempre acabo al mateix punt. Però partint de la base que de vida només n'hi ha una, que els amics de veritat es poden comptar amb els dits d'una mà, cada dia puc comprovar que hi sou, per les grans i per les petites coses, per els dies de sol i per les tempestes, que m'heu ensenyat a confiar, a viure, a somriure, i que sé que no em fallareu. Perquè hi sou, sigui per eixugar les llàgrimes i per despertar somriures. Hi sou, per fer esforços per fer-me feliç, per lluitar al meu costat, per arrencar-me esperança quan jo no la trobo. Hi sou, per parlar de tonteries, per desconnectar, per somiar, per il·lusionar-se. Hi sou, per arreglar el món, per mirar el futur, per entendre el present. Hi sou sempre. I sé que no tothom té la sort de trobar persones com vosaltres. 

Sé que no ho llegireu, però no sabeu com em fa de feliç que hi sigueu.